Del 25 al 31 de maig de 2026, aquesta institució referent de la ciutat desplega una programació que convida a tothom a participar-hi tant presencialment com en línia, amb un ventall d’opcions que cap lector i curiosos haurien de passar per alt.

Dilluns i dimarts: Literatura i patrimoni amb mirada crítica

Presentació de la novel·la La bassa

Dilluns 25 a les 19.00 h, a la Sala Emili Argilaga, es presenta la novel·la La bassa de Meritxell Benedí Altés. Amb l’acompanyament de Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona, i Empar Pont, presidenta del Centre de Lectura de Reus, es posa sobre la taula un relat que no desaprofita l’experiència política de l’autora per construir una guia literària sobre les relacions tòxiques.

Més que un assaig, és un artefacte literari que explora com la primera impressió pot ser enganyosa i com al llarg del temps apareixen les veritables cares. Una novel·la que no deixa indiferent, perquè reconèixer aquestes dinàmiques és més habitual del que ens agrada admetre.

125 anys de la secció Excursionista i presentació d’Anys foscos

Dimarts 26, també a les 19.00 h, hi ha dues propostes: a la Sala Emili Argilaga i virtualment, el 125è aniversari de la secció Excursionista, celebrat amb un muntatge fotogràfic que recull el trajecte de la Flama de la Llengua Catalana, obra de Josep M. Beltran.

Simultàniament, a la Sala Ramon Amigó, la presentació de Anys foscos. Consell de guerra contra un maqui d’Enriqueta Moix Maré i Josep M. Vallès Martí apropa la figura de Ramon Vidal Garrell, un dirigent de la CNT i protagonista d’una història de resistència i exili que encara avui provoca debat i emoció.

Dimecres i dijous: Conferències i tancament de tallers amb impacte social

Les claus dels Estats Units amb Javier de la Sotilla

Dimecres 27, a les 19.30 h, la Sala Emili Argilaga i la seva versió virtual acullen la conferència «Els Estats Units de Trump», a càrrec de Javier de la Sotilla Puig, corresponsal a Washington de La Vanguardia i RAC1. Un retrat viu i directe sobre la política i la societat americana que no et deixarà indiferent.

Cloenda amb lectura sobre la pau

Dijous 28 a les 19.00 h, la lectura en veu alta de textos sobre la pau posa punt final al Taller de Lectura En Veu Alta, sota la direcció de Rosa Mateu. És un acte que connecta participants i espectadors amb un missatge necessari i actual.

Més tard, a les 20.30 h, el Teatre Bartrina acull el Cineclub amb la projecció de No hay otra opción, un film coreà de Park Chan-wook que promet provocar més d’una reflexió.

Divendres i dissabte: Innovació i inclusió per tancar la setmana

Converses locals i art visual

Divendres 29 a les 19.00 h, la Sala Emili Argilaga i la seva versió virtual obren el cicle «Converses d’interès local» amb una conferència de Josep Cruset Vallverdú que desxifra la història darrere la fotografia més icònica del vermut de Reus, un clàssic que és molt més que una imatge.

A la Sala Fortuny, a la mateixa hora, la projecció i conferència performativa Efímer, de Mariaelena Roqué, connecta amb la vessant artística i col·laborativa amb museus de Tortosa i Valls.

Taller de musicoteràpia per a famílies amb diversitat funcional

Dissabte 30 a les 10.30 h, la Sala Hortensi Güell ofereix un taller que no és només per a infants amb diversitat funcional, sinó per a tota la família. Dirigit per la psicòloga Montserrat Navarro, aquest espai segur i acollidor permet compartir experiències i benestar a través de la música, amb cançons, jocs i relaxació.

Una activitat gratuïta i amb un objectiu clar: fer sentir tothom part d’una comunitat inclusiva.

La programació del Centre de Lectura de Reus d’aquesta setmana fa que la cultura sigui accessible, versàtil i compromesa. Si encara no hi has posat ulls ni orelles, potser és hora de fer-ho.

El 12 de maig a l'església de Sant Antoni, una joia acústica de la ciutat, es va viure un espectacle que va barrejar tradició i precisió interpretativa. Aquesta vetllada forma part de les Nits de Clàssics, una cita imprescindible al Alt Camp.

La interpretació impecable d'una música antiga fascinant

Instruments i repertori que fan vibrar

L'orgue positiu, un orgue portàtil, va ser l'ànima sonora del concert. Acompanyat de flabiol, tamborí, pandereta, castanyoles i altres percussions, el duo va desplegar un repertori ric i divers. Van sonar obres medievals i peces barroques, tant de la península Ibèrica com d'Itàlia, que van sorprendre per la seva frescor i profunditat.

La música laica de l'església

Tot i ser interpretada en un espai sagrat, la música no era religiosa. La vetllada va posar en valor la música laica de l'època, creada per festes i celebracions, com el conegut Ballo del Granduca, compost per a unes noces. Aquesta perspectiva ofereix una mirada més àmplia i interessant del patrimoni musical antic.

La gran labor de recerca i divulgació dels artistes

Un treball rigorós i apassionat

Josep Mateu i el seu fill no només interpreten; investiguen minuciosament cada peça per respectar l'autenticitat històrica. Aquesta feina d'investigació és clau per conservar i difondre un patrimoni que sovint queda relegat a cercles especialitzats.

Difondre patrimoni al gran públic

Amb concerts com aquest, la música antiga surt del museu per arribar a tothom. El seu valor cultural i emocional es fa accessible, i la gent pot gaudir d'una experiència que eixampla l'ànima i inspira.

Un concert per gaudir els sentits i eixamplar l'ànima

Una experiència única a Valls

L'acústica de l'església de Sant Antoni va contribuir a crear un ambient íntim i màgic, ideal per a aquesta música. El so dels instruments, delicat i alhora vibrant, va transportar el públic a altres temps amb una intensitat rara.

El valor cultural i popular de la música antiga

La música interpretada no només és patrimoni musical, sinó també cultura popular viva. Gràcies a músics com Josep Mateu i Besora, aquest llegat es manté viu i accessible per a les noves generacions.

Qui sap si sempre podrem gaudir d'espectacles així, amb artistes que no només toquen, sinó que salven la nostra història cultural d'una manera tan elegant i intensa.

Des del Modernet hem rescatat un concert gravat de Josep Mateu, pare, i Josep Mateu, fill, per tal que puguis gaudir d'aquesta espectacular música si no vas poder assistir a l'acte del dia 12 de maig.

Aquest esdeveniment consolidat al Centre Cultural Municipal de Valls posa en relleu especialment les iniciatives culturals i de patrimoni que mantenen viva l'essència vallenca i de la comarca de l'Alt Camp. Amb la presència de representants locals i entitats clau, la nit promet ser una festa per reconèixer la feina ben feta.

Premis culturals i de patrimoni a la nit de Valls

Guardons a la salvaguarda del patrimoni i la història

Dins dels 16 premis que es convoquen, destaca el reconeixement a la salvaguarda del patrimoni cultural i arquitectònic. Així, Daniel Maria Segú Roca i el Servei Comarcal de Turisme de l’Alt Camp amb la iniciativa “Xala l’Alt Camp” han estat guardonats per la seva contribució a mantenir viu el patrimoni local.

També s'ha premiat amb el 41è Premi a la Salvaguarda del Patrimoni Arquitectònic la col·laboració entre CB Germans Galofré Mercadé i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, que posa en valor els elements patrimonials més emblemàtics de la comarca.

Premis d’investigació històrica i periodisme

La història de Valls s'ha posat en primer pla amb el projecte Secrets d’un pintor daurador vallenc del segle XIX, guardonat amb el XXCIII Rodon-Giró d’investigació històrica. Aquesta iniciativa, impulsada per professionals del territori, aporta llum sobre la tradició artística local.

Pel que fa al periodisme, el Setmanari el Vallenc ha rebut el XL Premi Cristina Requena Giró, un reconeixement que ha impulsat la Fundació Ciutat de Valls i que representa la importància de la informació rigorosa i compromesa amb la realitat vallenca.

Castells i educació: pilars de la cultura vallenca

Premis vinculats als castells

Els castells són un símbol d’identitat inqüestionable per a Valls i la comarca. En aquest sentit, el XIII Premi Isidre Rabassó d’identitat castellera ha reconegut la trajectòria de Francesc Xavier Orriols Sendra i Francesca Roig Galceran, mentre que el XXXI Premi Joan Ventura i Solé de periodisme casteller ha estat per a Josep Torreño Domínguez.

Aquests guardons posen de manifest la vitalitat d’una tradició que no només es viu a les places sinó que es documenta i es defensa des dels mitjans i la societat civil.

Guardons a iniciatives educatives

L’educació també té un espai rellevant amb el VII Premi Josep Moncunill Cirac, atorgat a l’Associació Egueiro i l’Institut Jaume Huguet per projectes innovadors que impulsen la formació i la cultura a les aules.

A més, l’Escola Eladi Homs ha rebut el XXVI Premi a la iniciativa cívica per celebrar els seus 40 anys aportant a la cohesió social i cultural de la ciutat, un clar exemple que l’educació i la cultura caminen de la mà.

La cultura com a motor de visibilització i cohesió a Valls

El paper dels premis en la dinamització cultural

Aquests guardons no només reconeixen trajectòries i projectes sinó que actuen com a motor per fer visible la cultura vallenca i del Camp de Tarragona. Posar en valor les diferents expressions culturals ajuda a reforçar l’arrelament i el sentiment de pertinença.

Premiar l’esforç en patrimoni, educació, periodisme i tradicions com els castells serveix per recordar que darrere de cada iniciativa hi ha persones i col·lectius que treballen per mantenir viu el patrimoni immaterial i material.

Agraïments i felicitacions als guardonats

Cal felicitar contundentment tots els premiats per la seva dedicació i passió. La Fundació Ciutat de Valls, juntament amb l’Ajuntament de Valls, la Cambra de Comerç i altres entitats col·laboradores, són els artífexs d’aquest rellevant lliurament de premis, que no només enalteix la cultura sinó que en reforça el futur.

La 43a Nit de Premis de Valls no és una festa qualsevol: és la celebració de la cultura que ens uneix i ens projecta més enllà del territori.

Les activitats inclouen conferències, presentacions de llibres, projeccions i exposicions, totes elles pensades per connectar amb el públic del Camp de Tarragona i oferir moments de reflexió i gaudi.

Activitats destacades al Centre de Lectura de Reus

Conferències i presentacions literàries

• Dilluns 18, 19.00 h - Sala Emili Argilaga / virtual: Conferència «El jovent: baula feble en la reproducció de la llengua catalana?» amb Avel·lí Flors Mas, sociolingüista i professor de la URV.
• Dilluns 18, 19.00 h - Sala Hortensi Güell: Presentació del llibre Sant Francesc, els càtars i la llengua catalana de Jordi Bilbeny, amb la participació de Biel Ferrer, Josep M. Gort, Marta Magrinyà i Jordi Rius, dins l’activitat de l’Institut Nova Història.

Sessions audiovisuals i documentals

• Dimarts 19, 19.00 h - Sala Emili Argilaga: Projecció «Viatjant amb en Santi Nogués», primera part de Turquia, el color d’orient.
• Dimarts 19, 20.00 h - Teatre Bartrina: Estrena del documental L’eco dels passos. Història de Joan Garcia Oliver, dirigit per Gonzalo Mateos.

Exposicions i activitats culturals complementàries

Exposició i espectacle dedicats a Josep M. Llompart

• Dijous 21, 18.00 h: Inauguració i visita comentada de l’exposició «Constel·lació Llompart», amb intervencions de Pilar Arnau Segarra, Lluís-Xavier Flores, Empar Pont i Daniel Recasens.
• Dijous 21, 18.30 h: Presentació del llibre Mentre em resti un bri d’alè. Josep Maria Llompart de la Peña, un home polifacètic al servei del país, a càrrec de l’autora i Josep Murgades.
• Dijous 21, 20.00 h: Representació de l’espectacle Llompart, una vida, una herència per la companyia La Fornal d’Espectacles.

Oferiments culturals diversos

• Dijous 21, 19.00 h - Sala Hortensi Güell: Conferència «El general Prim i el president Lincoln, cara a cara» amb Alfredo Redondo Penas, dins el projecte General Prim, Sugranyes i voluntaris catalans.
• Dijous 21, 20.30 h - Teatre Bartrina: Cineclub amb la projecció de la pel·lícula Nouvelle Vague (França, 2025), dirigida per Richard Linklater.
• Divendres 22, 19.00 h - Sala Emili Argilaga / virtual: Presentació del projecte «El nou òrgan de la prioral» per l’Associació Amics de l’Orgue de Reus.
• Divendres 22, 20.00 h - Sala Fortuny: Inauguració de l’exposició de Noela Covelo Velasco, oberta fins al 27 de maig.

Com participar i més informació

Ubicacions i horaris

Les activitats es desenvolupen a diferents espais emblemàtics del Centre de Lectura i el Teatre Bartrina, amb horaris que van des de les 18.00 fins a les 20.30 h, assegurant opcions per a tots els gustos i disponibilitats.

Contacte i accés

Per a més informació, el Centre de Lectura de Reus ofereix assistència telefònica al 977 773 112 i disposa d’una seu virtual per a algunes activitats, facilitant la participació des de casa. No deixis passar l’oportunitat de formar part d’aquesta programació cultural al cor de la ciutat.

Els detalls i actualitzacions es poden consultar al web oficial del Centre de Lectura de Reus.

El Centre de Lectura de Reus continua sent un espai clau per a la cultura i la reflexió a la capital del Camp de Tarragona.

Reus, considerada la capital del Camp de Tarragona, reafirma així la seva vinculació amb la cultura i la floricultura, deixant clar que la rosa és molt més que una flor: és un símbol identitari i cultural.

Premis principals i especials del concurs a Reus

Guardonats en les categories principals

Els primers premis del concurs van ser per a tres participants destacats:

• Araceli Mestre en la categoria de Rosa Estàndard
• Cori Capdevila en la categoria de Poliandres
• Misericòrdia Fonts Capdevila en la categoria de Miniatures

Premis especials reconeguts

També es van lliurar diversos premis especials que reconeixen qualitats úniques de les roses i les seves composicions, entre ells:

• Ramon Fonts Capdevila per la millor rosa «Ciutat de Reus»
• Araceli Mestres per la rosa «Centre de Lectura 1859» i el millor exemplar «Albert Via»
• Encarna Albea per la rosa més perfumada
• Marta Fernández per la millor exemplar
• Josefina Cristià per la millor rosa «Pau Casals»
• Josepa Boada per la millor rosa «Gaudí» i la millor col·lecció «Roses Pere Dot»

Guardons del 40è Concurs de composicions florals

Premis per categories creatives

El concurs de composicions florals també va tenir un pes important, amb sis premis que van destacar diferents virtuts:

• Premi al treball més creatiu: Núria Fonoll per la composició «Interrupció»
• Premi al treball més equilibrat: Anna Moliner per la composició «Vida a Mart»
• Premi al treball amb millors materials florals i equilibrat: Daria Pordkhnero per «Roses tropicals»

Premis a la sostenibilitat i tècnica

• Premi al treball més respectuós o sostenible: Anna Adserà per «Bosc de roses»
• Premi al treball que més dignifica les roses: Encarna Albea per «Harmonia»
• Premi a la tècnica floral més ben executada: Blanca Fonts per «Sotabosc»

Concurs d’Instagram i projecció cultural a Reus

Guanyador del concurs digital

Una nova dimensió d’aquest esdeveniment és el concurs d’Instagram #rosesCLR2026, que enguany ha premiat la fotografia «Roser Joaquima Gallisà Reus2» signada per Joan Mateo Marco. Aquesta iniciativa connecta el públic més jove i digital amb la tradició floral.

Importància i suport institucional

El Concurs Exposició Nacional de Roses, organitzat pel Centre de Lectura amb la col·laboració de la regidoria de Promoció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus, és una peça clau de la campanya «Roses de Reus». Des de 2021, aquesta campanya impulsa Reus com a referent turístic, gastronòmic i cultural centrat en la rosa, reforçant la imatge de la ciutat i el seu patrimoni.

La Festa del Cinema 2026

Del 8 a l'11 de juny, les sales de cinema del territori oferiran entrades a 3,50 euros, una oportunitat que no es pot deixar escapar. De fet, aquesta iniciativa, impulsada a nivell estatal, promet reactivar la cultura del cinema a Tarragona, Reus, Valls i la resta del Camp de Tarragona.

Dates i preus de la Festa del Cinema 2026 a Camp de Tarragona

Període oficial i condicions

La Festa del Cinema tindrà lloc entre el 8 i l'11 de juny, segons ha anunciat l'organització estatal. Durant aquests dies, les entrades es vendran a 3,50 euros en gairebé totes les sales adherides de la demarcació. La iniciativa està oberta a tothom, sense necessitat de registre previ, encara que és recomanable reservar amb antelació per evitar cues i aglomeracions.

10 Sales adherides a la demarcació

• Cinemes Tarragona
• JCA Cinemes a Valls
• Cinemes Reus
• Cinemes Amposta
• Algunes sales a Vila-seca, Salou i Cambrils

Les sales participants han confirmat la seva adhesió. En especial, el JCA Cinemes de Valls destaca per l'activitat paral·lela de la Kinoestrena, que apropa nous formats i preestrenes al públic familiar.

Kinoestrena al JCA Cinemes de Valls: una cita familiar imprescindible

Presentació i objectius

El JCA Cinemes de Valls acollirà una nova sessió de la Kinoestrena aquest 24 de maig. Aquesta activitat es presenta com una preestrena especial, pensada per a famílies i amants del cinema independent i de qualitat. És una proposta que complementa la Festa del Cinema, allargant l'interès cinematogràfic més enllà dels dies amb entrada reduïda.

La Kinoestrena, a banda de ser una preestrena cinematogràfica, també es tracta d'un espectacle, el Kinosaure. Aquesta és una proposta cinematogràfica singular que fa sortir el cinema de la pantalla. Les sessions estan adreçades a nens i nenes de 2 a 12 anys i ofereixen el visionat d’una pel·lícula infantil i tranquil·la, acompanyat d’un espectacle, amb jocs, activitats participatives, música, objectes cinematogràfics i convidats i convidades especials que dona peu a celebrar i experimentar amb les múltiples possibilitats del setè art. Les activitats de Kinosaure transformen la sala de cinema en un espai lúdic i festiu per gaudir amb família i amistats.

Divendres per Espectadorets al JCA de Valls

A més, als Cinemes de Valls, cada divendres podem gaudir de l'Espectadorets Kids. Amb una cartellera molt interessant de pel·lícules, amb una promoció disponible els divendres de 17h a 20h, per a nenes i nens de 3 a 12 anys, amb l'avantatge de pagar 6,5€ l'entrada per cada "Espectadoret", en comptes dels 8,5€ de l'entrada general. 

Com aprofitar la Festa del Cinema i altres activitats a la demarcació

Consells per a l'assistència

• Compra les entrades online per evitar cues (les entrades sortiran a la venda a partir del 3 de juny)
• Consulta la programació oficial per no perdre't cap títol interessant
• Aprofita les activitats paral·leles com la Kinoestrena o l'Espectadorets Kids
• Planifica amb amics o família per fer-ho més divertit

Altres propostes culturals relacionades

Si tens ganes de gaudir del cinema sense gastar gaire, ara tens la millor oportunitat. I si ets de Valls, no oblidis passar pel JCA Cinemes per viure una experiència més exclusiva amb la Kinoestrena i l'Espectadorets Kids. La cultura pensada per als més petits i petites, en aquest territori, per sort, no para.

Objectius i coordinació

La iniciativa busca reivindicar i revitalitzar un patrimoni filosòfic que sovint queda en segon pla. Bernat Torres Morales (UAB, Societat Catalana de Filosofia) i Emma Grau Cabré (La Casa dels Clàssics, Societat Catalana de Filosofia) lideren aquest projecte ambiciosos.

Patrimoni i cultura local

La proposta connecta la ciutat amb les arrels filosòfiques catalanes, oferint una oportunitat per als veïns i visitants per explorar i redescobrir textos i pensaments que han quedat en l'ombra.

Quan i on es pot participar?

Dates i ubicacions clau

Durant el 2026, Tarragona i la seva àrea immediata acolliran diverses activitats relacionades amb aquesta iniciativa. La Casa dels Clàssics és un dels punts neuràlgics on es realitzaran presentacions i debats. En aquest cas, a Valls, l'entrada és lliure, el dimecres 13 de maig, a 2/4 de vuit del vespre.

Impacte i valor per a la comunitat

Revitalització del patrimoni

Amb aquesta iniciativa, Tarragona reforça el seu compromís cultural, donant valor a un llegat sovint ignorat però fonamental per entendre la nostra societat.

Participació ciutadana i projecció

Els veïns i veïnes de la ciutat i el Camp de Tarragona tenen una cita amb la filosofia que obre portes a noves perspectives i un diàleg enriquidor. No és només per experts, sinó per qualsevol que vulgui descobrir més.

Si t'atreu la filosofia, aquesta és la teva oportunitat per connectar amb un patrimoni viu i actual. No deixis que t'ho expliquin.

Origen i objectiu de la iniciativa

El Barri en Flor neix com un projecte per dinamitzar el comerç local i fomentar la participació ciutadana a través de l'art floral. Cada primavera, el barri es vesteix de natura i creativitat, convertint-se en un espai d'expressió i trobada.

Espais i activitats destacades

Enguany, el pati de Sant Roc és l'escenari principal on es pot visitar l'exposició col·lectiva d'art floral. A més, es preveuen tallers i activitats relacionades amb la decoració i la jardineria per a tots els públics.

El paper del Grup de Nadal i els artistes locals

Una contribució artística amb mirada pròpia

El Grup de Nadal aporta una proposta que combina tradició i innovació, utilitzant les flors com a símbol de celebració i renovació. Els artistes vallencs, per la seva banda, ofereixen una varietat d'estils que reflecteixen la diversitat creativa del territori.

L'origen del nom del Grup de Nadal d'Artistes Vallencs ve donat pel motiu que, des de fa 80 anys, pels volts de Nadal s'han unit artistes vallencs per fer una exposició coral de les seves obres. D'aquí ve el nom de l'agrupació, que sempre havien exposat durant les festes nadalenques, però que enguany han sortit del seu àmbit hivernal per participar als actes de primavera que organitza l'Ajuntament de Valls, juntament amb l'Institut d'Estudis Vallencs.

Com participar a la mostra

Els veïns i visitants poden acostar-se al pati i a la sala de Sant Roc de Valls per contemplar les creacions i, en alguns casos, interactuar amb els artistes. La participació és gratuïta i està pensada per fomentar el vincle entre la comunitat i l'art.

Informació pràctica per visitar el Barri en Flor

Dates i horaris

El Barri en Flor es pot visitar durant tota la primavera, amb activitats programades especialment durant els caps de setmana.

• Dimarts a Dissabte (Tardes): 18:00h – 20:00h
• Dissabtes, Diumenges i Festius (Matins): 11:30h – 13:30h
• Dilluns: Tancat

És recomanable confirmar l'horari específic segons l'exposició vigent o contactar al 977 60 06 60 o iev@iev.cat. 

Accés i recomanacions

El pati de Sant Roc es troba al centre de Valls, dins l'edifici de l'antic hospital de Sant Roc, prop de la Plaça del Pati de Valls. És accessible a peu i amb aparcaments propers. Es recomana portar calçat còmode per gaudir de la ruta pel barri, si voleu admirar les composicions florals amb les que veïnat i comerciants estan decorant carrers, balcons i comerços.

La Regidoria de Comerç de Valls i els i les artistes locals reiteren la seva invitació a gaudir d’aquesta festa que, any rere any, fa créixer l’esperit comunitari i l’amor per la natura.

• 

  28a edició de Tarraco Viva: la URV fa viure Roma a Tarragona

• 

  Tarraco Viva 2026: el festival que fa reviure Roma a Tarragona

Tarragona es transforma cada any en l’escenari on la història antiga es fa present de manera única i vibrant. Tarraco Viva és molt més que un festival: és un viatge directe a l’època romana que atrapa locals i visitants.

Les jornades es celebren a Tarragona, la capital del Camp de Tarragona, i combinen divulgació, cultura i patrimoni en espais arqueològics autèntics, sense maquillatges ni decorats artificials.

Objectius de Tarraco Viva a Tarragona

Divulgació històrica per a tothom

El motor principal del festival és posar a l’abast de tothom el valor de la història antiga. No es tracta només de conservar el patrimoni, sinó de fer-lo viu i comprensible. La idea és que qualsevol persona pugui reflexionar sobre el passat i entendre com influeix en el nostre present.

Conservació i sensibilització ciutadana

El festival també vol despertar la consciència sobre la importància de protegir el patrimoni històric. Això implica reclamar recursos humans i econòmics —i això només es pot aconseguir amb la pressió i participació activa de la ciutadania.

Funcions i actes que defineixen el festival

Un producte cultural de qualitat amb impacte turístic

Tarraco Viva no és un simple esdeveniment lúdic. La seva programació està pensada per crear un turisme cultural que valori el patrimoni romà. Per això, activitats i comunicació es dissenyen amb criteris rigorosos, centrats en el patrimoni i la història.

Participació ciutadana i gestió del patrimoni

Les jornades faciliten que els ciutadans, encara que no siguin professionals, puguin aportar idees i participar en la gestió del patrimoni. Això reforça el vincle entre la ciutat i la seva història.

Escolta aquest monòleg, un de molts dels que podrem gaudir a la Tarraco Viva, per explicar-nos "de primera mà" la història de la gent que vivia en aquella època.

Programació i criteris del festival Tarraco Viva

Espais monumentals i veritat històrica

Totes les activitats se celebren en espais arqueològics i monuments romans, evitant llocs festius o comercials. S’hi mostra Tarragona tal com és avui, sense disfresses ni decoracions artificials. Aquesta aposta per la veritat històrica fa que l’experiència sigui més autèntica. Pots consultar el programa d'activitats en aquest enllaç.

Didàctica per sobre de l’espectacle

El valor educatiu és prioritari. Tarraco Viva no és un festival d’arts escèniques, sinó un espai per aprendre i entendre la història a través de la producció pròpia i activitats pensades per a la divulgació.

També cal destacar la importància dels grups de recreació i arqueologia experimental que participen, aportant una dimensió viva i tangible al passat. No són només espectadors, sinó protagonistes que ajuden a entendre millor la vida romana.

Amb més de 20 anys d’existència, Tarraco Viva s’ha convertit en una cita internacional de referència, on experts i públic es troben per compartir la passió per la història.

La realitat és que Tarragona viu la seva història. I si no ho creus, només cal passejar pels carrers durant el festival per veure com el passat i el present s’entrellacen sense filtres ni artificis.

Planifica't bé les visites i compra les entrades de les activitats que tenen preu. I no badis, que ja hi ha moltes entrades exhaurides de les diverses activitats i, per experiència pròpia, més d'un i més d'una s'ha quedat sense veure algun espectacle, altres edicions. 

Amb tres jornades plenes de debat i experiències, es repassa el camí que es va iniciar l’1 de gener de 1986, quan Espanya i Portugal es van integrar a la Unió. Però aquest no és un acte de nostàlgia: és una finestra oberta per entendre què ha canviat i què queda per fer.

El cicle: una mirada des de diferents àmbits

Diàleg inaugural amb pes europeu

El primer acte, el 4 de maig, va encetar el debat amb un cara a cara entre Xavier Prats Monné, exdirector general de Salut i Seguretat Alimentària i després d’Educació i Cultura a la Comissió Europea, i la periodista Griselda Pastor, corresponsal a Brussel·les de la Cadena Ser. La conversa va posar en relleu els reptes i avenços en política europea en quatre dècades.

Focus en el sector agrari

El 7 de maig, el protagonisme el va agafar el camp, que ha estat clau perquè la Política Agrícola Comú (PAC) absorbeix un quart del pressupost de la UE. Experts com Eduard Bes, Joaquim Brufau i Pere Guinovart van oferir una anàlisi crítica i realista de com aquesta política ha impactat en les comarques locals.

El parlament europeu a debat

Impacte directe en la ciutadania

El cicle finalitza el 14 de maig amb una taula que reuneix Sergi Barrera, cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Salvador Sedó, exdiputat europeu, i Jordi Baró, corresponsal de Catalunya Ràdio a Brussel·les. Ells expliquen el dia a dia parlamentari i com les decisions europees afecten la vida quotidiana.

Perspectives i reptes futurs

Aquests testimonis aporten una visió actualitzada del paper del Parlament en un context canviant i complex, amb reptes com la crisi climàtica, la digitalització i la cohesió social. Ens conviden a pensar què esperar dels propers anys dins la Unió.

40 anys a Reus: què significa per a la ciutadania?

Veus de la comarca

El Centre de Lectura aposta per donar protagonisme a veus locals vinculades a la UE, perquè el debat no quedi en abstracte ni llunyà. Les experiències personals i professionals permeten entendre l’abast real d’aquesta adhesió i com s’ha traduït en oportunitats i desafiaments per als habitants de la zona.

Un balanç amb mirada crítica

La reflexió no és un idil·li: es qüestionen les polítiques, les prioritats pressupostàries i les mancances que s’han vist aquests 40 anys. Això fa que el balanç sigui viu i necessari, no un simple recordatori estàtic.

El Centre de Lectura de Reus no només fa memòria, sinó que proposa una conversa oberta i sincera sobre el que ha implicat formar part de la Unió Europea. És un exercici de transparència, però també d’esperança, perquè després de 40 anys de camí, la ciutadania pugui entendre i debatre el seu paper en una Europa que no para de canviar.

Del 4 al 10 de maig de 2026, la ciutat acull activitats que combinen història, art i innovació, pensades per a tots els públics que volen connectar amb la cultura local i europea.

Activitats culturals i conferències al Centre de Lectura de Reus

Conferències i diàlegs sobre art i Europa

El dilluns 4 de maig, a les 18.30 h, la Sala Hortensi Güell acull la conferència «La Traviata de Verdi» a càrrec de Meritxell Tena, una activitat organitzada per la Fundació Òpera Catalunya que apropa l’òpera als assistents.

Una mica més tard, a les 19.00 h, a la Sala Emili Argilaga i en format virtual, es celebra el diàleg «40 anys de l’adhesió a la Unió Europea. Un balanç» entre Xavier Prats Monné, expert en afers europeus, i Griselda Pastor, corresponsal de la Cadena SER a Brussel·les.

Reus com a ciutat innovadora i el patrimoni local

El dimarts 5, a les 19.00 h, la mateixa sala i format acullen la conferència «Converses d’interès local: Reus, ciutat innovadora», amb Cristina Casamitjana, directora del Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació (CESDA), que parla sobre els reptes i somnis de la ciutat.

El dijous 7, a la Sala Rosa Magrané a les 19.00 h, Josep Gironès ofereix la conferència «L’art de la pedra seca al llarg de la història», una mirada fascinant a aquesta tècnica constructiva tan arrelada.

Activitats especials del 79è Concurs Exposició Nacional de Roses

Programació del dissabte 9 de maig

El dissabte destaca amb el 79è Concurs Exposició Nacional de Roses. L’horari és d’11.00 a 14.00 h i de 17.00 a 21.00 h, i a la plaça del Teatre es pot visitar El mercat de la rosa amb degustació gastronòmica fins a les 20.00 h.

A les 12.30 h, es fa el veredicte del jurat i lliurament de premis a la sala Emili Argilaga. A més, a les 13.45 h, el Teatre Bartrina acull una actuació de l’Escola de Música del Centre de Lectura.

Taller i ruta especials per als amants de la natura

A les 18.00 h, a la sala Ramon Amigó, es fa un taller d’ikebanes a càrrec de Marta Ferré. La inscripció és prèvia i el preu és de 7 € per a socis i 10 € per a no socis.

Seguidament, a les 18.30 h, Espais Ocults ofereix la ruta «Roses que perduren», una oportunitat per descobrir secrets i històries de la ciutat relacionades amb les roses.

Activitats de diumenge 10 de maig

Visita guiada i ruta de roses

El diumenge, el concurs continua amb horaris de 11.00 a 13.30 h i de 17.00 a 20.00 h. A les 10.00 h, Xavier Lladó lidera una visita al Roserar Joaquima Gallisà.

A les 12.00 h, torna la ruta «Roses que perduren», una cita imprescindible per gaudir de la natura i la cultura local.

Demostració pràctica amb entrada lliure

A les 18.00 h, a la sala Ramon Amigó, Dolors Juan Gutiérrez i Núria Robert ofereixen una demostració pràctica titulada «Com donar més d’una vida a una composició floral». L’activitat és gratuïta i oberta a tothom.

Per a més informació sobre les activitats i inscripcions, pots consultar el web oficial del Centre de Lectura de Reus.

La ciutat de Reus mostra així el seu compromís amb la cultura, la innovació i la tradició, oferint una setmana d’activitats variades per a tots els gustos.

La projecció serà a la Cambra de Comerç de Tortosa a les 19 hores, amb un preu d’entrada de 4,50 euros. Forma part del Cicle Gaudí, una cita imprescindible per als amants del cinema que es vol fugir del tòpic i buscar històries que deixen empremta.

El film que trenca silencis al desert

Oliver Laxe i la seva mirada única

Oliver Laxe no és un cineasta qualsevol. La seva capacitat per capturar paisatges inhòspits i emocions veraces li ha valgut reconeixements internacionals. Amb Sirat, aprofundeix en un viatge intens pel desert, un lloc que serveix de teló de fons per a un relat carregat de simbolisme i recerca interior.

Raves i introspecció, un contrast que funciona

El desert i les rave semblen mons oposats, però a Sirat es fusionen per explicar més que una història: una experiència sensorial que obliga a mirar-se a un mateix. Aquest contrast és el que fa que la pel·lícula sacsegi l’espectador i li deixi una empremta difícil d’oblidar.

El Cicle Gaudí a Tortosa: un espai per al cinema diferent

Una programació que aposta per la qualitat

La projecció de Sirat forma part del Cicle Gaudí, que cada any porta a Tortosa pel·lícules catalanes i de parla catalana que busquen trencar esquemes. Aquesta iniciativa permet als espectadors gaudir de cinema d’autor a preus assequibles.

Ubicació i accessibilitat

La Cambra de Comerç de Tortosa, on es farà la sessió, és un punt de trobada cultural que facilita l’accés a propostes com aquesta. La data marcada és el 28 de maig a les 19 h, un horari pensat per facilitar la participació del públic local.

Com preparar la visita a la projecció

Entrada i reserves

Les entrades tenen un cost de 4,50 euros i es poden adquirir a través de la pàgina web oficial del Teatre Auditori de Tortosa. És recomanable comprar-les amb antelació, ja que la capacitat és limitada i l’interès per aquesta pel·lícula és alt.

Altres recomanacions culturals a Tortosa

Si la pel·lícula t’ha deixat amb ganes de més, Tortosa ofereix un calendari cultural ric que combina cinema, teatre i música. És una ciutat que es reivindica com un punt de trobada cultural a la província de Tarragona.

La realitat és que Sirat no és un film per veure qualsevol dia. És per a qui vulgui un xoc visual i emocional, un viatge que, com el desert que retrata, pot ser dur però inesborrable.

Font de l'article: Ajuntament de Tortosa

La llibertat com a necessitat humana

La llibertat més enllà de l'encert

Dostoievski no entenia la llibertat com un encert constant, sinó com la possibilitat de triar. Després de tocar la mort i la presó, va veure que el ser humà no busca només comoditat, sinó la capacitat d'elegir, encara que això impliqui patir o caure.

Aquesta lliçó està patent a Memòries del subsòl, on el protagonista rebutja la idea que sempre actuem racionalment per benefici propi, i reivindica l'acte d'elecció segons el propi caprici, fins i tot amb conseqüències negatives.

La psicologia confirma l'intuïció

La psicòloga sabadellenca Jenny Moix (autora de diversos llibres com Felicidad felxible o Mi mente sin mi) coincideix: no hi ha decisions perfectes, només decisions coherents amb qui som en aquell moment: "Qui no s'ha penedit mai, que llançi la primera pedra".

Els esbiaxios cognitius poden entorpir l'elecció, però la llibertat humana sempre es manifesta en la coherència interna, no en la perfecció externa.

L'error com a afirmació del jo

Raskólnikov i la cerca d'identitat

En Crim i càstig, Dostoievski presenta a Raskólnikov, un home que comet un crim per provar qui és i què pot arribar a ser. No és només un error; és una declaració d'intencions i un procés d'autodefinició.

Això posa en evidència que, a vegades, els errors són els que ens defineixen i ens permeten créixer com a persones, especialment quan el camí segur ens estreny.

Els errors i la construcció de la identitat

Seguir la ruta dels altres pot evitar fracassos visibles, però allunya de la felicitat genuïna. La psicologia humanista de Carl Rogers ens recorda que la felicitat ve de la coherència interna, no d'encertar sempre segons normes alienes.

Els errors formen part del procés per ser qui som, no només un obstacle a evitar.

Viure sense garanties i amb responsabilitat

Acceptar la incertesa de viure

La vida no ofereix garanties. La clau no és no fallar, sinó acceptar que ho farem i seguir endavant sense paralitzacions causades per la por. Aquesta és la condició per a una vida autèntica i plena.

La compasió amb un mateix davant els errors alleugereix el camí. Qui ens espera no és un jutge implacable, sinó un amic que entén les raons darrere les nostres decisions.

Quan l'error és un aliat, no un enemic

En definitiva, deixar de veure l'error com una derrota i començar a entendre'l com una manifestació del coratge de triar és el que ens fa únics. En aquesta societat en què vivim, com a molts d'altres indrests, aquest missatge ressona entre aquells que busquen viure amb sentit, més que amb seguretat. Dostoievski ens ho diu clar entre les línies de la seva literatura: Actuar malgrat que errem, aixecar-nos, aprendre la lliçó, emprendre accions de nou i aprendre a viure amb llibertat i criteri propi.

Potser no és que tinguem por d'equivocar-nos. Potser és que no sabem estimar prou l'error com a part del nostre ser.

La festa de viure i la proximitat de la mort

Una mirada sense filtres a l'experiència humana

Moliner no amaga la seva ironia ni la seva precisió quan dibuixa l'últim capítol d'una escriptora que sap que li queda poc temps. La seva novel·la, ambientada en la rutina d'una periodista de diari -un reflex directe de la seva pròpia experiència a l'Ara- aborda la mort amb una tragicomèdia que oscil·la entre el sarcasme i l'amor desesperat.

Però el que realment atrapa no és el drama ni la fatalitat, sinó la manera com la protagonista aprèn a estimar la vida, encara que sigui amb la força brutal que imposa la consciència de la fi. Quina festa és la vida, diuen, malgrat tot.

El context local i el diàleg amb el lector

Entre els lectors i lectores de Tarragona, on la vida quotidiana se'ns barreja amb la història i la modernitat, aquest missatge ressona amb una comunitat que coneixem bé el valor del temps i el pes de la memòria. La novel·la és una invitació a no perdre el temps amb trivialitats, a viure intensament cada moment, a fer del temps un aliat i no un enemic.

Empar ens recorda que, fins i tot en la crisi —sigui la d'una família o la de la premsa escrita—, hi ha una necessitat imperiosa d'amor i cura.

La crisi de la premsa i la ironia de l'articulisme

Del paper a la pantalla, una batalla amb humor i realisme

El llibre no escapa a la realitat de la premsa escrita, quelcom que a Tarragona, amb els seus diaris locals i la tradició periodística, es viu amb un cert desencant. Moliner confessa que, malgrat la seva promesa inicial de no llegir mai sense paper, ara abraça la dualitat: l'analògic i el digital.

Aquesta dualitat és una metàfora de la seva vida i la seva obra: adaptació, resistència i ironia davant el canvi, però amb la nostàlgia intacta. La seva escriptura, diuen, és un homenatge a l'articulisme, aquell art de fer de la denúncia i la reflexió diària un acte de resistència cultural.

El paper de la família i el preu de les cures

A més del món periodístic, la novel·la posa en primer pla la crisi familiar, el desgast de relacions que la mort i la malaltia poden portar. Moliner no edulcora res: parla del preu que tenen les cures i l'amor quan el temps s'acaba. I ho fa amb una prosa que no deixa respirar, que atrapa i que, en última instància, fa pensar.

És una mirada que no només afecta a l'escriptora protagonista, sinó que es pot traslladar a qualsevol casa, on les xarxes familiars són profundes i complexes.

Veure la mort per estimar la vida: la filosofia d'Empar Moliner

Un impuls per viure amb més intensitat

Veure la mort propera no és un càstig, sinó un motor per estimar la vida amb una intensitat que molts ignoren. Moliner ho diu amb claredat: "No perdeu el temps, si us plau. Quina festa és la vida!".

Aquesta declaració és gairebé un imperatiu moral per a una societat que sovint s'enganxa en distraccions insubstancials. Aquí, on la cultura i la història conviden a l'examen personal, aquest missatge és una sacsejada que no deixa indiferent.

El valor de l'art i la paraula enfront de l'absència

L'obra d'Empar Moliner és, en definitiva, un acte de resistència contra l'oblit i la desaparició. A través de la paraula, la ironia i la tragicomèdia, recupera la vida i l'amor, encara que sigui enfrontant-se a la mort. Això és cultura del pensament en estat pur: una conversa amb la realitat sense floritures inútils.

Però, ves per on, no és només literatura: és una invitació a repensar com vivim i com ens relacionem amb el que sabem que inevitablement vindrà.

Al final, després de llegir Moliner, un es queda amb una sensació clara: la vida és brutal i preciosa, i ens mereix la festa més gran.

• 

  Reus reforça l'oferta cultural i turística pel pont de l'1 de maig

• 

  6 novetats editorials URV per Sant Jordi: de la literatura a la intel·ligència

Franz Kafka va transformar la fantasia en un món inquietant, on un home esdevé escarabat de la nit al dia. Però, per a ell, la desgràcia de Don Quixot no era la seva fantasia, sinó justament Sancho Panza, un aixafaguitarres de l'impuls idealista. Aquesta curiosa mirada kafkiana ens obliga a qüestionar la relació entre la imaginació i la realitat.

La visió kafkiana de la fantasia i la realitat

Kafka, un escriptor amb un món interior gegant

Kafka va escriure històries que respiren ansietat i culpa, però sempre des d'una mirada que qüestiona la realitat més que la fantasia. El seu món interior era violent i ple d'idees que transformava en art, encara que ell mateix volgués que molts textos desapareguessin.

Sancho Panza, en canvi, representa -per a Kafka- la veu del realisme tossut, que apaga la llibertat i la creativitat de Don Quixot. Un càstig per a qualsevol idealista.

La paradoxa de Don Quixot i Sancho Panza

Kafka planteja que la desgràcia de Don Quixot no va ser la seva fantasia, sinó la realitat que li vol mostrar Sancho. Aquesta figura no és només un escuder, sinó un símbol del pragmatisme limitant que esclafa la imaginació.

El realisme, segons Kafka, és un enemic letal per a la llibertat mental i l'impuls per viure segons els propis somnis.

La bipolaritat interna: Sancho com a doble de Don Quixot

Un joc de personalitats contradictòries

Kafka va escriure sobre una teoria on Sancho no només frena Don Quijote, sinó que també el crea per escapar dels seus propis dimonis. És una visió moderna i gairebé psicòtica, on la raó i la bogeria conviuen en un mateix individu.

Aquesta idea avança intuïcions que avui veiem en la cultura popular, on la part més sensata serveix per minimitzar riscos, però sovint impedeix deixar volar la imaginació.

La part divertida i la part sensata

Tots tenim una versió més boja i una altra més prudent. Però, com observava Kafka, sovint és la part sensata la que domina, deixant la creativitat tancada com un nen que no pot jugar a la piscina de boles del supermercat els migdies, durant les hores tranquil·les.

Aquesta tensió interna és un dels grans conflictes humans, especialment per a aquells amb un món interior ric i potent.

El llegat filosòfic del Quijote i la imaginació

Unamuno i Ortega y Gasset sobre el sentit de la vida

El Quixot ha estat llegit com a humor, però també com un símbol d'un ideal que dona sentit a l'existència. Unamuno defensava que una vida amb propòsit, encara que poc pràctic, pot ser més veritable.

Ortega y Gasset va veure el quixotisme com una manera de mirar la realitat, més que només acceptar-la tal com és. Aquesta tensió entre projecte i realitat és el nucli de bona part del pensament filosòfic.

La necessitat d'un espai per a la fantasia

La psicologia i la psiquiatria coincideixen: la salut mental necessita un espai per a la creativitat i el joc interior. Quan aquest espai s'ofega, la vida esdevé plana i fràgil.

Kafka i Don Quixot ens recorden que no tota lucidesa és útil, i que el realisme depressiu pot ser més perjudicial que la mateixa fantasia.

La realitat sovint sembla voler posar límits a la imaginació, però la història d'aquests dos personatges ens mostra que la llibertat de la ment és una batalla que val la pena lliurar. Què en penses?

• 

  Flix i la Batalla de l’Ebre: història i recreacions vives

• 

  Sant Jordi a Valls: carrers plens de llibres i roses en plena festa

Perquè sí: avui aquell tros de Francolí sembla una postal rural, però fa més de dos segles allò era bastant menys Instagram i bastant més “preparin armes”. Els camps, els marges i els desnivells que avui travesses amb sabatilles còmodes van ser escenari d’una de les batalles més destacades de la Guerra del Francès a Catalunya.

I el millor de tot és que la visita no va tenir aquella sensació típica de “bé, ja està, anem tirant”. Al contrari. La ruta es va acostar a les cinc hores i encara hi havia assistents amb cara de “Francesc, si vols ens fem també la campanya de Rússia”. Senyal inequívoc que alguna cosa s’estava explicant molt bé.

Francesc Murillo i la batalla que va posar Valls al mapa europeu

El guia de la jornada va ser l’historiador vallenc Francesc Murillo Galimany, una de les grans referències sobre la història de la Guerra del Francès a Catalunya i, especialment, sobre la Batalla del Pont de Goi o Batalla de Valls, ocorreguda el 25 de febrer de 1809.

No és una exageració localista de diumenge al matí: aquí van combatre, al llarg d'onze hores, prop de 30.000 soldats regulars entre els dos exèrcits, unes xifres que converteix aquest enfrontament en una de les batalles campals més importants de la Guerra del Francès a Catalunya, juntament amb la Batalla de Vic (20/02/1810). Durant anys, però, molta gent ho reduïa a una simple escaramussa entre sometents (veïns armats) i uns quants soldats napoleònics. Res a veure. 

Murillo fa temps que insisteix en aquesta idea: la batalla no només va ser gran, sinó que va donar a conèixer Valls molt abans que els castellers i la calçotada. Tant, que el nom de la batalla (i per tant, de la ciutat) apareix gravat a l’Arc de Triomf de París, entre d'altres grans victòries napoleòniques. Sí, Valls també té el seu moment "influencer" internacional. 

De la Creu del Centenari al Pont de Goi: caminar sobre història

La visita va començar a la Creu del Centenari de la Batalla, aquell punt que sembla discret però que guarda més drama que moltes sèries de plataforma. Allà, Murillo va explicar els antecedents del conflicte: una Europa dominada per Napoleó, Espanya en plena convulsió i Catalunya convertida en un escenari estratègic de primer ordre. I també els moviments que van portar a que en aquest punt es trobessin, de matinada, el gruix de l'exèrcit de campanya espanyol i francès a Catalunya. Els primers, comandats pel general Theodor Reding, amb la intenció de tornar a Tarragona, procedents de la comarca de la Conca de Barberà. Els segons, sota les ordres del general Laurent Gouvion Saint Cyr, a la recerca d'una batalla decisiva que enfonsés la voluntat de resistència dels espanyols i catalans al Principat.

Des d’allí, el grup va pujar fins al Serradalt, terme municipal d'Alcover, la posició elevada des d’on l’exèrcit espanyol dominava el camp de batalla, i on va disposar l'artilleria. Des de dalt, la geografia deixa de ser paisatge i es converteix en estratègia: turons, barrancs, riu i visibilitat. Seguint les seves explicacions, el camp de batalla tornava a cobrar vida, i entre els conreus i les urbanitzacions tornava a avançar la infanteria, mentre el fum de la pólvora tapava aquell dia assoleiat.

La Granja de Doldellops i el moment en què tot es va torçar

Després, la ruta va avançar quasi fins a prop de la Granja de Doldellops, enmig de les posicions napoleòniques. Allà es va explicar com les maniobres franceses van acabar imposant-se sobre les tropes de Theodor Reding.

La següent parada va ser al balç de la Granja, un espai immortalitzat per Charles Langlois en un dels seus gravats i en una pintura, que es conserva al fons del Palau de Versalles, perquè fins i tot França va decidir que aquell dia a Valls mereixia quedar ben pintat. Des d'aquest punt, Murillo va explicar l'atac general portat a terme per les tropes franceses i italianes, que a la tarda d'aquell dia va decidir la batalla, unes explicacions que els i les assistents podien veure "in situ" en les reproduccions de les obres de Langlois.

La batalla va acabar amb victòria francesa, fet que va permetre l’ocupació de bona part del Camp de Tarragona i l’entrada posterior cap a Reus. El comandant espanyol, Theodor Reding, va quedar ferit de gravetat durant una càrrega de cavalleria. Va sobreviure a les ferides, però moriria setmanes després a causa de l’epidèmia de tifus que es va expandir al territori. Un final bastant més cruel que qualsevol espòiler. 

Dades ràpides de la Batalla del Pont de Goi

Quan la història s’explica al mateix lloc on va passar

Una de les grans virtuts d’aquestes rutes és que no cal gaire imaginació: només cal mirar al davant. Murillo ho explicava assenyalant els turons, els passos naturals i les posicions defensives. I de sobte tot encaixa. El camp deixa de ser camp i es converteix en un mapa viu.

L’Institut d’Estudis Vallencs fa anys que manté aquesta feina de divulgació amb una obstinació admirable, d’aquelles que no fan soroll però fan país. En temps de vídeos de quinze segons, aconseguir que un grup escolti durant més de quatre hores una explicació històrica és pràcticament un miracle.

Qui vulgui aprofundir encara més pot consultar el treball de Murillo o seguir les properes activitats de l’IEV a través del seu entorn de divulgació patrimonial. També es pot recuperar context històric en articles especialitzats com els recollits a aquesta anàlisi sobre la Batalla de Valls.

Perquè, de vegades, la millor manera d’entendre una ciutat i el seu territori no és mirar el seu ajuntament ni fer cua al Mercat Central de Reus un dissabte. És caminar en silenci per un pont, escoltar una història de fa dos-cents anys i descobrir que Valls ja era notícia europea molt abans que inventéssim el postureig cultural.

Autores de Tarragona: literatura amb arrels (i no només calçotades)

No tot passa a Barcelona, encara que a vegades ho sembli. A la demarcació de Tarragona hi ha autores que fa anys que escriuen amb consistència, lluny del soroll però molt a prop del lector.

El somni de Gaudí, de Coia Valls

Una mirada íntima a Antoni Gaudí que fuig del mite i s’acosta a la persona. Coia Valls construeix una novel·la històrica on art, fe i obsessió creativa es barregen amb naturalitat, sense carregar la mà.

Per què recomanar-lo? Perquè és visual, accessible i amb ànima: ideal per a qui vol història amb emoció i un llibre que entra bé però deixa pòsit. Perfecte per Sant Jordi sense risc de “regal correcte i prou”.

L'alquímia de la vida, de Coia Valls

Aquesta no és una novetat editorial, però és una novel·la que parla de transformació, però no amb frases de tassa. Aquí hi ha història, context i personatges que evolucionen sense demanar permís. És d’aquells llibres que no criden, però atrapen.

Per què llegir-lo? Perquè és perfecte per regalar a qui vol una història amb pes, sense necessitat de girs artificials.

L’hort de les ànimes, de Margarida Aritzeta

Un thriller amb arrels al territori, publicat l'any 2024, que combina investigació, memòria i tensions socials. Aritzeta construeix una història on el passat no està mai del tot enterrat i cada pista té més capes del que sembla.

Per què recomanar-lo? Perquè enganxa sense fer trampes: ritme, context i mirada crítica. Ideal per a qui vol una novel·la amb intriga però també amb substància. D’aquelles que es llegeixen ràpid… i es pensen després.

Les dones del lli, de Margarida Aritzeta

Publicat un parell d'anys abans que la novel·la L'Hort de les Ànimes, aquest relat tracta memòria, dones i territori. Aritzeta construeix una història que connecta passat i present amb una naturalitat que desarma. No és nostàlgia: és identitat.

Per què llegir-lo? Perquè és ideal per a lectors que volen sentir que el llibre té alguna cosa a dir més enllà de la trama.

Veus catalanes: llibres que no necessiten trending topic

La literatura catalana viu un moment estranyament interessant: menys soroll, més qualitat. I això, per Sant Jordi, és gairebé revolucionari.

Peixos, d’Eva Baltasar

Una història que no és còmoda. I aquesta és la gràcia. Baltasar escriu sobre desig i fragilitat amb una precisió que incomoda —en el bon sentit.

Per què llegir-lo? Perquè no és una lectura que oblides. És una lectura que et queda enganxada uns dies.

Quan érem irlandesos, de Ramon Erra

Un viatge que no és només geogràfic. Erra barreja humor, memòria i reflexió amb una lleugeresa molt poc habitual.

Per què llegir-lo? Perquè sembla fàcil però no ho és. I això sempre suma.

Internacionals en català: el món, però ben traduït

Traduir no és copiar. És fer que una història funcioni aquí. I aquests títols ho aconsegueixen sense perdre l’ànima.

Les belles promeses, de Pierre Lemaitre

Gran narrativa amb ritme. D’aquelles que t’agafen i no et deixen anar. Ideal per a qui vol una lectura absorbent.

Per què llegir-lo? Perquè és un d’aquells llibres que justifiquen perdre hores de son.

L’edat experimental, d’Erri De Luca

Un diàleg sobre el temps que no sona a sermó. Elegant, directe i sorprenentment proper.

Per què llegir-lo? Perquè és curt, però deixa pòsit. I això no és tan habitual.

Infantil i juvenil: lectors sense paciència (i amb criteri)

Els joves no volen llibres “monos”. Volen històries que funcionin. I si no, passen pàgina —literalment.

Els secrets de la Nur, de Najat El Hachmi

Identitat, pressió i creixement. Una història que connecta amb la realitat de molts adolescents.

Per què llegir-lo? Perquè parla clar i no tracta el lector com si no entengués res.

Assassinat a Highburn, de Marta Minguella

Misteri + ritme = èxit. Un thriller juvenil que entra sol i no demana explicacions.

Per què llegir-lo? Perquè enganxa. I a vegades, això és tot el que cal.

Quina història més bèstia, Minimoni!, de Rocio Bonilla

Revisió divertida de Sant Jordi. Amb humor i intel·ligència.

Per què llegir-lo? Perquè funciona tant per infants com per adults que fan veure que el compren “pel nen o la nena”.

Aquí et deixem l'àudioconte, d'Animallibres editorial, per convèncer als més petits que és una aventura que val molt la pena llegir-la, a banda d'escoltar-la.

Assajos recomanats de no-ficció

40 segons, de Lurdes Quintero i il·lustracions de Marina Barberà

Un relat concentrat en el temps mínim: quaranta segons que poden canviar una vida sencera. Quintero treballa la no-ficció amb intensitat emocional i precisió, convertint un instant en una experiència gairebé física.

Per què recomanar-lo? Perquè és breu però colpeja: ideal per a lectors que volen sentir alguna cosa en poc temps i no necessiten 400 pàgines per quedar-se tocats.

On neix la llum, d'Oriol Mitjà

Una mirada científica i humana alhora, on Oriol Mitjà explora experiències personals i professionals amb voluntat de comprendre el món. El llibre combina reflexió, medicina i vida sense perdre accessibilitat. Ja és hora que algú parli de forma clara i oberta d'aquest tema tan tabú com el del suicidi, en el context de la societat en la que vivivim.

Per què recomanar-lo? Perquè aporta context i pensament crític: perfecte per a lectors de no-ficció que busquen llegir assajos amb idees clares sense renunciar a una veu propera.

Bola de Drac i la filosofia, de Claudio Kulesko

Un encreuament inesperat entre cultura pop i pensament. Kulesko utilitza l’univers de Bola de Drac per explorar conceptes filosòfics amb humor, intel·ligència i zero elitisme.

Per què recomanar-lo? Perquè és original i molt llegible: ideal per a fans de l’anime i curiosos de la filosofia que volen pensar sense sentir-se en una classe magistral.

El petit ikigai, de Francesc Miralles i Héctor García

Una introducció amable al concepte d’ikigai, aquell mot japonès que promet donar sentit a la vida sense necessitat de fer un màster en filosofia. El llibre combina reflexió, exemples quotidians i idees pràctiques amb un to accessible i zero dramàtic.

Per què recomanar-lo? Perquè és breu, clar i útil: ideal per a qui vol començar a replantejar-se hàbits i prioritats sense sentir que està llegint un manual dens. Perfecte per regalar (o autoregalar-se) sense risc de quedar-se a la pàgina 20.

Menció especial: Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2026

Un dels grans titulars literaris de l’any arriba amb La Segona vida de Ginebra Vern, d'Agnès Marquès el guardó més mediàtic de la narrativa en català. Cada edició es converteix en fenomen, amb milers de lectors pendents de quin serà “el llibre de Sant Jordi” sense haver-lo obert encara.

Per què fer-ne menció? Perquè és aposta segura: visibilitat, ritme i vocació de gran públic. Ideal per a qui vol encertar sense arriscar massa… o per a qui simplement vol llegir allò de què parlarà tothom mentre fa cua a la parada.

El llibre perfecte no existeix (però aquest any t’hi pots acostar)

Escollir un llibre per Sant Jordi és una mica com triar vermut a Reus, o una cervesa artesana del Camp: hi ha opcions per a tots els gustos, però sempre dubtes si has triat el millor. La diferència és que aquí no hi ha ressaca, només lectures pendents.

Aquesta selecció no és definitiva ni vol ser-ho. Però sí que té una intenció clara: ajudar-te a regalar alguna cosa amb criteri, no només amb intuïció. I si després encertes, perfecte. I si no, sempre et quedarà l’excusa més clàssica: “a mi m’ha semblat interessant”.

XIV Revetlla de Sant Jordi a Tarragona

Activitats destacades a les biblioteques

• La Bisbal del Penedès: Espectacle de contes "Sant Jordi, la princesa i el drac llaminer" a l’Auditori del Centre Municipal de Cultura a les 18 h. Públic infantil. També hi haurà la presentació de llibre: "Mossèn Bundó i l’ermita de Santa Cristina", a les 20 h, per a tots els públics, commemorant 150 anys de Mossèn Bundó.
• Falset: Presentació literària de "El pes del cor" de Cristina Fornós, adreçat a adults, a les 19 h.
• Reus: Trobada d’autors locals amb presentació de novetats editorials, basant-se en la figura d’Antoni Gaudí. 18 h, obert a tothom.
• Riudoms: Club de lectura d’adults amb berenar literari a les 19.30 h.
• Salou: Silent Reading Party amb un relat d’Oscar Wilde. Cal inscripció prèvia. 20 h, adults.
• Torredembarra: Hora del conte "El tresor del drac Rebuf" a les 17 h, per a infants.
• Vendrell: XIII Pregó de la lectura a càrrec d’Albert Gener, 18.30 h, obert a tots.

Participació i dinamització local

Les biblioteques de Tarragona i comarca s’impliquen en fer de la Revetlla un esdeveniment viu i atractiu. Amb activitats que van des de tallers infantils fins a presentacions literàries i espectacles musicals, la festa es converteix en un punt de trobada per a la comunitat lectora.

El fil conductor d’aquesta edició, especialment a Reus, gira al voltant d’Antoni Gaudí, un element que convida a redescobrir la cultura local amb un toc contemporani.

Revetlla de Sant Jordi a les Terres de l’Ebre

Programació a les biblioteques ebrencs

• Alcanar: Taller de punts de llibre per a infants a les 17 h i presentació del llibre "Dos pams de saó. Un ruixat de records" amb acompanyament musical a les 19 h.
• Amposta: Lliurament de diplomes als infants participants dels Clubs de Lectura i contacontes "Un nuevo mejor amigo", amb temes de benestar animal a les 17.30 h i 18.30 h respectivament.
• La Ràpita: Xerrada "La Història del llibre: de l'argila al llibre electrònic" seguida de coca i cava, a les 19 h.
• Roquetes: Presentació del poemari "Si miro a dins veig muntanyes", a les 19 h.
• Santa Bàrbara: Revetlla d’històries amb activitats diverses del club de lectura i tallers, a les 17 h.

Enfortint la lectura a la demarcació

Les biblioteques de Terres de l’Ebre aposten per una festa que combina tradició i innovació, amb activitats per públics de totes les edats. La implicació de les autores locals i la col·laboració amb entitats garanteixen una oferta variada i enriquidora.

Amb aquesta programació, es crea un ambient únic que convida a redescobrir la cultura pròpia a través de la lectura i el joc.

Com participar a la Revetlla de Sant Jordi 2026

Agenda i inscripcions

Aquestes activitats es realitzaran el dimecres 22 d’abril i són gratuïtes, tot i que algunes requereixen inscripció prèvia. Les biblioteques faciliten aquesta informació a les seves webs i punts d’atenció.

També és possible seguir la festa a les xarxes socials amb el hashtag #revetllasantjordi, on es comparteixen experiències i recomanacions en temps real.

Importància de la Revetlla a la cultura local

La Revetlla de Sant Jordi és molt més que una jornada de tallers i presentacions. És un motor per a la cultura popular, una excusa perfecta per retrobar-se, llegir i gaudir de l’artesania literària que les biblioteques del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre ofereixen.

Així, la festa reforça el paper social de les biblioteques com a centres neuràlgics de la comunitat.

Si vols formar part d’aquesta cita, no deixis passar l’oportunitat de descobrir què t’ofereixen les biblioteques més a prop teu. La lectura no s’atura, i menys a la Revetlla de Sant Jordi.

Les biblioteques de Tarragona i Terres de l’Ebre et conviden a celebrar, aprendre i compartir el millor de la cultura local amb un toc de màgia i tradició. Qui s’hi apunta?

Les entrades es posen a la venda aquest dimecres 15 d’abril, segons ha anunciat l’Ajuntament de Tarragona a través de la seva xarxa social oficial.

Cartell estel·lar amb noms de pes

Luz Casal, la veu que no falla

Amb una trajectòria de dècades i un públic fidel, Luz Casal és una de les grans protagonistes del festival. La seva presència garanteix una nit plena d’emocions a l’escenari del Camp de Mart.

Diversitat musical amb Lila Downs i Rodrigo Cuevas

Lila Downs aporta el seu toc únic, entre la música tradicional mexicana i un estil contemporani que ha entusiasmat públics de tot el món. Per la seva banda, Rodrigo Cuevas destaca per la seva proposta innovadora, que barreja folk i modernitat amb una energia desbordant.

Yerai Cortés, la nova promesa local

Un artista per descobrir

Yerai Cortés representa la nova fornada de músics que està triomfant a la zona. El seu estil fresc i personal el converteix en un dels caps de cartell més esperats pels joves i amants de la música emergent.

Impacte cultural i local

El festival, que se celebra al Camp de Mart de Tarragona, és un dels esdeveniments culturals més importants de la ciutat durant la primavera, consolidant Tarragona com a referent en l'escena musical.

Entrades i informació pràctica

Venda online i punts de compra

Les entrades estaran disponibles a partir del 15 d’abril a través de la pàgina oficial de l’Ajuntament de Tarragona i altres canals autoritzats. Cal estar atent per no perdre l’oportunitat, ja que l’aforament és limitat.

Dates i ubicació del festival

El Festival Camp de Mart es realitza a l’espai emblemàtic del Camp de Mart, un lloc ideal per gaudir de concerts a l’aire lliure. Les dates concretes encara no s’han fet públiques, però es preveu que sigui durant la primavera de 2026.

Amb un cartell que barreja llegendes i nova fornada, aquest festival s’assegura que Tarragona no perdi ritme ni un sol dia.

Font de l'article: Ajuntament de Tarragona