Les vergonyes del Fortuny: crisi i gestió al teatre emblemàtic de Reus

El context i la gestió que va deixar la Generalitat

El 2013, l'aleshores alcalde Carles Pellicer va celebrar que "el Fortuny torna a ser nostre" després que la Generalitat sortís del consorci que gestionava el teatre. L'argument oficial: una presa de decisions més àgil. Però, de fet, es va posar de manifest que Reus no podia mantenir un equipament d'aquest nivell sense suport autonòmic.

El Fortuny, amb una estructura cara de mantenir i un ús intens, va quedar en mans exclusives del municipi, que llavors patia una crisi econòmica notable. La Generalitat, per tant, va deixar clar que les grans inversions i gestions culturals només serien a la capital de la demarcació. Un cop dur per a la ciutat i el seu teatre estrella.

El deteriorament progressiu

Els problemes no es van fer esperar. La instal·lació elèctrica va començar a fallar, el sistema antiincendis no funcionava correctament i, per acabar-ho d'adobar, la teulada va patir danys importants. Aquesta concatenació de fallades ha provocat un tancament precipitat i, sobretot, sense cap calendari clar de reobertura.

El que més preocupa és la manca de comunicació oficial. El regidor de Cultura, ara candidat a alcalde, no ha fet declaracions, i l'alcaldessa simplement ha reconegut que la reparació costarà un "bon grapat de diners". El silenci ha alimentat la desconfiança i les especulacions entre els ciutadans i els partits polítics de l’oposició.

Reaccions i implicacions polítiques

Els partits de l’oposició no han trigat a aprofitar l’ocasió per posar el crit al cel i exigir transparència. Diuen que la crisi els ha agafat desprevinguts i denuncien la falta d’un pla de manteniment preventiu. La CUP ha demanat aclariments sobre la gestió i el finançament, mentre que el PP ha instat a la Generalitat a tirar endavant una auditoria que garanteixi la seguretat del teatre.

Mentrestant, la societat civil i els aficionats al teatre es pregunten si tot això és un símptoma més d’una ciutat on la cultura sovint queda en segon pla, i on les prioritats polítiques semblen anar per un altre costat.

Crítiques populars i expectatives

En els comentaris, veïns com Aurelio no s’estan de posar el dit a la llaga: "tenim una joia a les mans i no sabem què fer amb ella". Critiquen que mentre es proposen nous projectes, el Fortuny es deteriora i ningú en fa càrrec.

Un altre usuari, ridicul, carrega contra la junta del consorci i els polítics locals, que segons ell, només saben fer discursos buits i no ofereixen solucions concretes. El sentiment general és que el teatre reflecteix una ciutat que ha perdut empenta, i que la falta d’una gestió clara l'ha deixat en un estat lamentable.

El Fortuny, símbol cultural i imatge de Reus

El Teatre Fortuny no és un espai qualsevol; és un símbol de la ciutat i una peça clau en la seva oferta cultural i projecció externa. La seva crisi, per tant, no només afecta l’oci sinó la mateixa percepció que la resta de Catalunya i Espanya tenen de Reus.

La realitat és que invertir en manteniment no llueix i sovint es deixa de banda. Però quan falla, les conseqüències són evidents: teatre tancat, cultura en pausa i imatge tocada.

Què cal esperar a partir d’ara?

L’únic clar és l’incertesa. No hi ha dates oficials per a la reobertura, ni un pressupost concret anunciat. Els responsables de la crisi no semblen assumir la seva part, i la ciutadania només pot esperar que, abans que sigui massa tard, es prenguin decisions valentes.

La gestió del Fortuny és un exemple que no es pot repetir. Reus necessita un pla clar i públic, que garanteixi el futur del seu teatre i eviti que episodis com aquest es tornin a repetir.

Per a més informació oficial, podeu consultar l'Ajuntament de Reus a reus.cat.

La crisi del Teatre Fortuny posa sobre la taula un debat que ultrapassa la simple infraestructura: parla de prioritats, d'identitat i d'una ciutat que ha de decidir si vol cuidar el seu patrimoni cultural o deixar que la deixadesa l'ofegui.