La crescuda de l’Ebre aporta oxigen, nutrients i sediments al Delta
El riu Ebre ha causat més d’un maldecap aquest hivern, però també ha deixat un regal inesperat al Delta.
Les crescudes recents, tot i les inundacions locals, semblen tenir un efecte positiu i fins i tot necessari per al sistema natural i agrícola.
La crescuda de l’Ebre i els seus efectes al Delta
Els cabals al tram final del riu Ebre han baixat, amb uns 500 metres cúbics per segon a Tortosa després d’una crescuda controlada que va arribar fins a 1.500 metres cúbics per segon a mitjans de febrer. Aquest increment tan espectacular —multiplicant per deu el cabal habitual— no ha estat casual. Els pantans de Mequinensa, Riba-roja i Flix van desembassar a consciència per preparar-se davant les pluges i nevades del nord de la península.
Però què passa quan el riu es desborda (controladament)? La resposta no és tan senzilla com sembla i implica canvis visibles i invisibles a la desembocadura.
Quantitats de sediments i nutrients que arriben al mar
El geòleg Álvaro Arasa ha estimat que la crescuda va transportar unes 43.000 tones de fang fins a la desembocadura. Aquest material no només fa que l’aigua tingui una terbolesa característica, sinó que és clau per contrarestar la regressió del Delta. Tot i això, no arriba als camps perquè els canals que ho permetrien estan tancats en aquesta època.
La situació obliga a replantejar el cicle agrícola i híbrid per adaptar-se a aquestes crescudes, que avui en dia arriben sobretot a l’hivern, quan antigament passaven a la primavera o la tardor.
Beneficis per a l’ecosistema i la pesca
L’arribada d’aigua dolça i sediments també porta més nutrients a la zona marina del Delta, cosa que afavoreix la pesca i l’aqüicultura local. Els musclos i les ostres, per exemple, milloren tant en quantitat com en qualitat en anys de cabals elevats, com es va veure el 2015.
Impactes a la ribera i la lluita contra la mosca negra
La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), a través de la portaveu Susanna Abella, destaca que la gran quantitat d’aigua i corrent ajuda a regenerar el bosc de ribera i a eliminar plantes aquàtiques problemàtiques, els macròfits, on proliferen les larves de la mosca negra.
Aquest efecte netejador ha provocat que s’hagin hagut d’ajornar els tractaments químics contra la mosca negra, ja que amb cabals tan elevats no són efectius.
Propostes per avançar en la gestió dels sediments
La PDE reclama a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) que es duguin a terme proves pilot a gran escala per trobar la millor manera d’alliberar sediments i distribuir-los per tota la plana deltaica, especialment des de l’embassament de Riba-roja. Segons Abella, ja toca passar dels estudis a l’acció real.
La CHE manté la crescuda puntual per aquest març
El mateix organisme preveu una nova crescuda controlada aquest març, més curta i amb objectius ambientals. Aquestes maniobres, que poden fer-se dues vegades a l’any, serveixen per mantenir els cabals ecològics que garanteixen la salut del riu i netegen macròfits, a més d’ajudar els estudis del moviment dels sediments.
Detalls pràctics i calendari
| Aspecte | Dades |
|---|---|
| Cabals màxims durant la crescuda | Fins a 1.500 m³/s entre 17-19 febrer 2026 |
| Cabals actuals a Tortosa | 500 m³/s (baixada progressiva) |
| Tonelades de sediments transportades | 43.000 tones de fang fins a la desembocadura |
| Pròxima crescuda prevista | Març 2026, controlada i puntual |
| Objectius de la crescuda | Cabals ecològics, neteja de macròfits i estudi sedimentació |
Què diu la Plataforma en Defensa de l’Ebre?
Susanna Abella insisteix que cal accelerar els passos per gestionar millor els sediments i recuperar la funcionalitat del Delta en tota la seva dimensió. “Està bé fer estudis, però ansietat per passar a l’acció que portem anys de retard”, assegura.
Impacte econòmic i natural
Els cabals elevats no només netegen i aporten oxigen, sinó que milloren la pesca i l’aqüicultura, components clau per a l’economia local. Això fa que les crescudes, a més de ser un risc, siguin també un aliat necessari per a la salut del Delta.
La realitat és que la gestió equilibrada del cabal i sediments és una carrera a contrarellotge per mantenir viu un Delta que, sense aquestes aportacions, es va enfonsant lentament.
Per seguir detalladament la gestió i les previsions, podeu consultar la pàgina oficial de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.
