El mètode sorprenent que formen nutricionistes en diversitat cultural
Els futurs nutricionistes no només han d’entendre què mengen les persones, sinó per què ho fan així. Una experiència docent de la URV posa els estudiants al davant de la diversitat cultural i social que condiciona els hàbits alimentaris.
El grau en Nutrició Humana i Dietètica de la Universitat Rovira i Virgili ha impulsat un projecte innovador que ja ha estat reconegut com a bona pràctica per l’Institut de Ciències de l’Educació. Aquesta iniciativa s’adreça a estudiants de primer curs i analitza com l’origen, el gènere o la classe social influeixen en el que mengem.
Una pràctica que treu l’estudiant de l’aula
De l’aula al carrer: entrevistes que expliquen més que un llibre
Més de 80 estudiants han rebut el repte d’entrevistar persones d’arrels culturals diverses. L’objectiu no és només aprendre teoria, sinó comprovar com l’edat, el gènere i la situació econòmica marquen de manera clara les pràctiques alimentàries.
La feina es completa amb seminaris i sessions teòriques, però el que realment fa la diferència són les entrevistes semiestructurades que els estudiants fan a persones reals. La metodologia es basa en la recerca qualitativa, fent que la teoria es mescli amb la realitat social.
Coordinar per entendre la complexitat
El projecte està liderat per Cristina Rey Reñones i compta amb la col·laboració de professors com Aitor Balmaseda, Meritxell Rojo i Carmen Portilla. Aquesta combinació d’experiència acadèmica i pràctica busca garantir que l’alumnat aprengui a interpretar dades amb rigor i empatia.
Amb això, es formen professionals que no només saben què recomanar sinó com adaptar aquestes recomanacions a persones provinents de contextos culturals molt diferents.
Quan el pa no és només pa: la cultura que menja
Comprendre l’alimentació més enllà dels nutrients
Segons Aitor Balmaseda, "vivim en un món plural i multicultural" i això obliga a repensar la nutrició. No es tracta només de calories o vitamines, sinó de saber, per exemple, quin paper juga el pa al Magrib o quines alternatives hi ha en altres cultures.
Entendre aquests detalls permet elaborar dietes que respectin tradicions i evitin conflictes alimentaris. Això fa que el tractament sigui més respectuós i efectiu, amb més possibilitats d’èxit.
Projectes que reflexen la diversitat
Els treballs presentats han abordat aliments tan diversos com el cuscús, el biltong sud-africà, el gurgur o l’arròs blanc asiàtic. Aquests projectes es van presentar en format de pòster científic i alguns van arribar a unes jornades acadèmiques, demostrant la qualitat i rellevància de la tasca.
El reconeixement d’aquests treballs mostra que la diversitat alimentària ja no és un tema marginal, sinó un eix central en la formació dels nutricionistes.
Una mirada crítica i empàtica que no es queda al primer curs
Competències que van més enllà del plat
Aquesta pràctica docent no només aporta coneixements sobre aliments i cultures. També treballa valors com la interculturalitat, la comunicació i el treball en equip. És un entrenament per a professionals que haurien d’estar preparats per a qualsevol situació social o cultural.
El projecte ajuda a desenvolupar una mirada crítica davant la diversitat social i alimentària, cosa que és clau en un context marcat per la globalització i els fluxos migratoris.
Continuïtat i futur a la URV
La iniciativa no acaba aquí. El segon curs del grau continuarà amb aquesta aposta mitjançant l’assignatura Ciència i Tecnologia dels Aliments, impartida per Carmen Portilla. Així, la URV consolida una línia de treball que fa dels estudis de Nutrició un espai per a la comprensió cultural i social.
El repte serà mantenir viu aquest enfocament més enllà dels primers cursos i fer que sigui part integral de la preparació dels futurs nutricionistes.
Quan la dieta deixa de ser només una llista d’aliments i es converteix en un mapa cultural, el professional que la recomana juga en una altra lliga.
Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili
