Prohibir, regular o educar? el dilema de les xarxes socials en menors

Els efectes de l'exposició a les xarxes socials en els menors

Impactes reals i riscos ocults

Les investigacions apunten a possibles efectes negatius en la salut mental dels adolescents, però encara falten estudis que determinin amb claredat l'abast de la problemàtica. Mireia Usart, experta en tecnologia educativa, denuncia que les plataformes estan pensades per vendre més que per protegir els seus usuaris més vulnerables.

Joan Boada-Grau, catedràtic de Psicologia Social de la URV, destaca la vulnerabilitat dels adolescents: estan en procés de maduració i s'enfronten a entorns digitals dissenyats per enganxar. El famós scroll infinit, notificacions constants i recompenses variables són trampes que atrapen sense pietat.

Però l'ús problemàtic no es mesura només en hores, sinó en quan i per què s'usen aquestes plataformes. Dormir poc, consumir continguts polaritzats o participar en dinàmiques d'odi són exemples que van més enllà del simple temps de pantalla.

Els perills de la interacció precoç

Boada-Grau alerta també del risc d'exposició a continguts inadequats, discursos d'odi i ciberassetjament, fenòmens que la prohibició vol combatre però que no desapareixeran només amb una llei. La complexitat va molt més enllà.

Qui ha de fer-se càrrec? la responsabilitat en joc

De joves a víctimes, no culpables

Mireia Usart deixa clar que la responsabilitat no és dels adolescents, sinó de les plataformes que permeten i faciliten un ús problemàtic. Els joves no són els culpables, sinó les víctimes d'un sistema dissenyat per retenir-los a qualsevol preu.

Boada-Grau compara aquesta situació amb altres professions on una mala praxi té conseqüències legals. Es pregunta: per què no exigir responsabilitats als creadors de continguts digitals? I Josep Domingo, investigador de la URV, posa l'exemple del tabaquisme per reivindicar que les tecnològiques també han de assumir restriccions pels efectes nocius

Govern, empreses i famílies: un triangle complex

La qüestió no és només prohibir sinó abordar la responsabilitat compartida entre governs, empreses i famílies. Cada actor té un rol clau que, si falla, deixa els adolescents exposats.

La prohibició no és la panacea: educar és clau

El perill de prohibir sense educar

Mireia Usart i Joan Boada-Grau són cautelosos: una prohibició total pot ser contraproduent si no va acompanyada d'una educació digital sòlida. Sense criteri ni autonomia, la mesura només desplaçarà el problema.

Per això, l'educació ha de ser transversal, des de casa fins a les escoles i espais comunitaris. Cal ensenyar un ús crític, ètic i segur de les xarxes, perquè sinó, els adolescents no aprendran a gestionar els riscos.

Llibertat digital versus qualitat informativa

Boada-Grau proposa canviar el focus: no es tracta només de llibertat sinó de salut democràtica i qualitat de la informació. La màxima llibertat a les xarxes pot fomentar discursos d'odi i polarització que afecten el pensament crític.

Com s'implementarà la prohibició?

Els reptes de la verificació d'edat

Josep Domingo explica que es poden usar sistemes diversos per verificar l'edat, des del DNI fins a mètodes basats en intel·ligència artificial que analitzen el comportament o la imatge facial.

Tots els sistemes tenen fallades, però l'objectiu és reduir l'exposició dels menors. La picaresca no es pot evitar, però si un gran nombre compleix, ja és un avenç en salut mental.

Una mesura tardana però necessària

Els moviments socials van per davant dels governs i aquesta mesura arriba quan moltes generacions ja han crescut sense límits. Els experts coincideixen que la falta d'educació digital afecta totes les edats, i que mai és tard per començar a treballar-hi.

Govern, famílies i empreses tecnològiques han de coordinar esforços, perquè prohibir, regular o educar no són opcions excloents sinó peces d'un mateix trencaclosques.

Per més informació oficial sobre la regulació i l'ús segur de les xarxes socials, podeu consultar l'Agència Espanyola de Protecció de Dades.

Els experts consultats: Mireia Usart (Tecnologia educativa), Joan Boada-Grau (Psicologia Social, URV), Josep Domingo (Enginyeria Informàtica, URV).